boja

Vull escriure. Y vull escriure en valencià. Valencià, català, me's* igual el nom (mai he comprés com s'hi poden enfadar algunes persones per utilitzar una paraula o un altra, potser, -i es el més probable- que no tinga idea de la política que l'envolta, però he de confessar que la nomenclatura en aquest moment me's* igual)

Y no m'ix.
En realitat, ultimament , del cap no m'ix res servible. Tu no fas mes que envoltarme el cap i alló pareix un colomer tot plé de pardals y merdes. I jo m'estic tornant boja. Amb el pas dels dies sentisc que perdu el cap. El cap per tu. I mira que la meua regla bàsica es no fer precisament el que estic fent ara, perdre el cap, perdre el cap per ningú. Serà per això, per que tu no ets cualsevol persona.
Veus? Ací estàs una altra volta y per a que serveix? Per a res. Per marejar-me el cap (que era el que pretenies, dons Al·leluia! l'has aconseguit).




* Tinc un xicotet problema amb els barbarismes i els pronoms febles: me's o m'es o me es ...