Aquí t'espero.
T'espere-m! :D
Tinc massa coses al cap com per escribir-ne una. Y massa coses a fer com per a aturar el temps.
Me promés que quan acabe tot açò. Quan acabe aquest mal somni i ordene les meues idees, i tu les teues, tornaré a escriure
Fa milenis que no escric, sento que ho necessito, però el temps se'm devora, o la mandra, o la impotència, o la incapacitat o.
No em sento jo, o potser em sento més jo que mai. O potser ahir va ser un dia gris i avui m'he llevat amb ressaca grisosa. O potser és que tinc dos cors antagònics. O potser és l'enyorança. Potser són les ganes de veure't. Potser és la pluja que no arriba i fa bromes de ploure. També pot ser la música que em rebenta els timpans i que no m'acaba d'assassinar del tot.
Potser sóc jo. Potser sóc més jo que mai. I fa mal.
¿Em desemboliques?
No hay comentarios:
Publicar un comentario